ELS ANELLS DE SATURN!!!

Els anells de Saturn són un sistema d'anells planetaris que envolten a aquest planeta i van ser observats per primera vegada el juliol de 1610. Li quota tal mèrit a Galileu Galilei. En part perquè les imatges que donava el recentment inventat telescopi, eren de mala qualitat; per aquell llavors, i en part perquè feia només uns mesos que havia descobert els quatre majors satèl lits de Júpiter, va pensar inicialment que les estructures borroses, semblants a orelles, que havia vist, eren dos satèl.lits pròxims a Saturn. Aviat va canviar d'opinió. Aquells "estranys apèndixs" no variaven la seva posició respecte a Saturn d'una nit a la següent i, a més, van desaparèixer en 1612. Va succeir que els anells havien quedat orientats amb el seu pla segons la visual des de la Terra en 1612 i amb això s'havien fet molt dèbils. La geometria dels apèndixs va deixar perplexos els astrònoms, fins al punt d'arribar a proposar que es tractava d'anses unides a Saturn o que constaven de diversos satèl lits en òrbita només al voltant de la part posterior de Saturn, de manera que mai llançaven ombra sobre el planeta.Finalment, en 1655, Christiaan Huygens va suggerir que els apèndixs eren el signe visible d'un disc de matèria prim i pla, separat del planeta i disposat en el pla equatorial d'aquest. Depenent de quines fossin les posicions de Saturn i de la Terra en les seves respectives òrbites al voltant del Sol, la inclinació del disc respecte a la Terra variaria; per això la seva aparença variés també des de la d'una prima línia fins a la d'una ampla lipse. El cicle dels anells igual que l'òrbita del planeta Saturn durava 30 anys.Durant els dos segles següents es va suposar que el disc era una capa contínua de matèria. La primera objecció contra la hipòtesi no trigaria, però, en plantejar-se. En 1675, Giovanni Cassini va trobar una fosca banda (la divisió que porta el seu nom) que separava el disc en dos anells concèntrics.A finals del segle XVIII, Pierre-Simon Laplace va mostrar que bastarien les forces combinades de la gravetat al planeta Saturn i la rotació del disc per esquinçar una capa única de matèria. En principi, qualsevol partícula del disc manté la seva distància radial des de Saturn perquè hi ha dos forces que s'equilibren. La gravetat tira de la partícula cap a dins, la força centrífuga l'empeny cap a fora. La força centrífuga procedeix de la velocitat de rotació, d'aquí que el disc hagi d'estar girant. Ara bé, en el cas d'un disc en rotació rígida, les forces s'equilibren només per a una certa distància radial. Per això, Laplace va proposar la hipòtesi que els anells de Saturn estaven formats per molts anells prims, prou cada un d'ells per suportar el lleuger desequilibri de forces que apareixeria al llarg de la seva amplada radial.L'últim pas cap a la visió moderna dels anells es va donar en 1857, quan James Clerk Maxwell va guanyar el Premi Adams de la Universitat de Cambridge per la seva demostració matemàtica que els anells prims estaven formats en realitat per nombroses masses petites que mantenien òrbites independents. La comprovació experimental d'aquesta hipòtesi va arribar en 1895, quan els astrònoms nord-americans James I. Keeler i William W. Campbell van deduir la velocitat de les partícules en els anells a partir del seu desplaçament Doppler, o modificació de la longitud d'ona de les línies espectrals de la llum del Sol que les partícules reflecteixen cap a la Terra. Van trobar que els anells giraven al voltant de Saturn a una velocitat diferent de la de l'atmosfera del planeta. A més, les parts internes dels anells giraven a major velocitat que les externes, segons prescrivien les lleis de la física per a partícules en òrbites independents.